Mòdul 8. L’oli d’oliva i la cultura mediterrània

1. L’olivera i la cultura popular

L’olivera i l’oli han esdevingut emblema del paisatge mediterrani i un símbol de la seva cultura i civilització. A més a més, moltes d’oliveres han estat testimoni de fets històrics rellevants o bé són protagonistes de llegendes i tradicions. En conseqüència i des del seus orígens, aquests dos productes han estat protagonistes en l’art i la literatura de les diferents cultures i societats mediterrànies.

Al llarg dels anys, cada societat ha associat a l’olivera, al seu fruit o a l’oli, diferents simbologies i significats. A les cultures de la mediterrània, l’olivera simbolitza la pau, així com el martiri, la saviesa i la fecunditat, mentre que, a la vegada, és utilitzat en moltes cerimònies religioses, sigui il·luminant o fent servir les seves branques.

A l’antiga Grècia, per exemple, l’oli d’oliva era considerat sagrat i s’emprava per ungir reis i atletes. Les branques fulloses de les oliveres eren símbol d’abundància, glòria i pau i es feien servir per coronar els vencedors dels jocs amistosos o les guerres, que ho rebien com un honor extraordinari.

Les corones d’olivera s’atorgaven als vencedors de jocs i guerres (Imatge: Freepick)

L’olivera, en ser considerat un arbre sagrat, servia freqüentment com a ofrena dels mortals cap als déus. Així es demostra en el relat de Teseu, qui s’enfrontà al Minotaure de l’illa de Creta, dins un mortífer laberint. Abans de començar la seva aventura, Teseu va suplicar protecció a Apol·lo, lliurant-li com a ofrena una branqueta d’olivera. Teseu aconseguí matar el Minotaure i sortí del laberint resseguint el fil que li havia donat Ariadna i que havia amarrat a una branca d’olivera.

A Roma, l’olivera també era símbol de castedat. Així, els esposos més joves portaven garlandes o corones d’olivera. A més, coronaven amb elles els morts i indicaven la pau a les medalles dels emperadors romans.

Així mateix, a la tradició catòlica, l’olivera té molt protagonisme i un paper important a la Bíblia, on és esmentada més de 30 vegades.  Segons el mite del diluvi universal, en què Déu decideix inundar la Terra com a càstig pel mal comportament dels homes, Noè endevina la fi de la catàstrofe en veure dos coloms que, en els seus becs, duen branques d’olivera. L’olivera com a símbol de la pau té l’origen, doncs, en el colom que tornà a l’arca de Noè portant-ne un branquilló.

Per als musulmans, l’olivera i el seu oli estan relacionats al·legòricament amb la Llum de Déu que guia els éssers humans. De fet, se l’esmenta de manera molt elogiosa a l’Alcorà en un ‘sura’ (capítol) anomenat “La Llum”.

Tots els pobles del mediterrani, per tant, han atribuït a l’olivera diferents significats relacionats amb la religió. Trobam fins i tot una llegenda grega que explica l’origen diví d’aquest arbre. Segons conta, l’aparició de l’olivera es degué a una lluita entre la deessa Atenea i el déu Posidó, quan s’enfrontaren per escollir el nom d’una nova ciutat que havia creat el rei Cecrops. Zeus, en assabentar-se del conflicte, els va convocar a l’Olimp i els manà crear alguna cosa per a la natura. Qui ho fes millor, obtindria el privilegi de batiar la nova ciutat. Per la seva banda, Posidó va clavar el seu trident al terra i feu sorgir una font, però era d’aigua salada, ja que ell era el déu de la mar i les tempestes. Atenea, en canvi, clavà la seva llança al terra i en feu brotar una olivera, que abastiria els habitants de la ciutat d’ oli per alimentar-se i il·luminar. Zeus proclamà vencedora Atena, qui va donar nom a la nova ciutat grega: Atenes.

Un colom amb una branca d’olivera: Símbol de la pau (Imatge: Freepick)

2. L’olivera i la literatura

Al llarg de la història, aquest arbre mil·lenari i els seus fruits ha inspirat molts autors i obres literàries de totes les èpoques.

Com ja hem explicat, n’hi ha al·lusions a la Bíblia i en textos d’alguns autors clàssics com Ovidi, Virgili, Horaci i Homer. L’obra més famosa d’aquest darrer, l’Odissea, està farcida de referències a l’olivera, que juga un paper principal en la narració del retorn d’Odisseu (Ulisses, en llatí) a casa seva. D’olivera és l’estaca que clava contra l’ull del ciclop Polifem; davall una olivera silvestre es refugia quan naufraga al país dels feacis i d’olivera és el llit on, finalment, pot descansar quan arriba a Ítaca. També va ser Homer qui, en aquesta obra, utilitzà per primera vegada l’expressió “or líquid” per referir-se a l’oli.

En època moderna, també hi va haver a Espanya diferents autors que parlaren de les oliveres en els seus textos. Entre els principals hi trobam Miguel de Cervantes, que al llibre Don Quijote de la Mancha n’anomena vàries vegades el fruit.

“No faltaron aceitunas, aunque secas y sin adobo alguno, pero sabrosas y entretenidas”.

Alguns dels millors poetes del segle XX li han dedicat preciosos versos: Antonio Machado, a “Olivo del camino”; Federico García Lorca, a “Arbolé, Arbolé”; Miguel Hernández, a “Aceituneros”; Rafael Alberti, a “¿Qué es un olivo?”; Pablo Neruda, a “Oda al aceite”; Gerardo Diego, a “Torerillo a Triana”, etc.

El poema “Aceituneros”, de Miguel Hernández

Pel que fa a la literatura mallorquina, també hi ha alguns autors destacats que tracten el tema de l’olivera. Un dels escriptors més importants de la renaixença a Mallorca fou Josep Lluís Pons i Gallarza. Fill de pares mallorquins, exercí de docent a l’Institut Balear, on fou professor entre d’altres de Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Miquel dels Sants Oliver i Gabriel Maura. “L’olivera mallorquina” és probablement el seu poema més conegut:

Conta’m, vella olivera,
mentre sec alenant sobre la roca,
noves del temps d’enrera
que escrites veig en ta surenca soca.

Per la seva banda, el poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera també va parlar sobre l’olivera en algunes de les seves obres, com el famós poema “Lo pi de Formentor”, on fa al·lusió a l’antiguitat de les oliveres a la serra de Tramuntana.

Un altre representant de l’Escola Mallorquina fou el poeta, assagista i polític mallorquí Joan Alcover. En alguns dels seus poemes més coneguts, com “La Relíquia”, també esmenta aquest arbre mil·lenari:

“…creixia la rama d’antiga olivera,
arbre centenari amorós pontava
la soca torçuda perquè sens ajuda
poguéssim pujar-hi.
Al forc de branca senyora i majora
penjàvem la corda de l’engronsadora
i… venta que venta, folgàvem i rèiem
fins que la vesprada la llum esvaïa
de l’hora roenta, de l’hora encantada…”

Així mateix, uns dels documents que millor reflecteix els costums i la vida de Mallorca, és Die Baleren in wort und bild geschildert, escrit per l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria durant la seva estada a l’illa en el segle XIX. En aquesta obra, s’elogia la qualitat de l’oli mallorquí verge per emprar-ho en amanides i pa amb oli, segons ell, un dels plats més apreciats de l’illa.

3. L’olivera i l’art

Ceràmica grega representant la collita de l’oliva (Imatge: Pngegg)

En la història de l’art, artistes d’èpoques, territoris, estils i tècniques diferents han pres l’olivera com a tema principal de les seves obres. Cada artista ha representat aquests arbres a la seva manera, alguns més fidels a la realitat que d’altres, deixant marcada la seva empremta personal.

En mòduls anteriors ja s’ha explicat que, a Egipte, s’han trobat jeroglífics, dibuixos o estàtues amb nombroses referències a l’olivera i als seus fruits, com per exemple a la tomba de Tutankhamon, igual que a Grècia i a Roma se n’han descobert representacions en ceràmiques o mosaics o frescos a les parets de les cases i temples.

Va ser al segle XIX quan van aparèixer de manera generalitzada les pintures de paisatges d’oliveres. Fins llavors, la representació de l’olivera s’havia limitat a les representacions religioses.

→ El pintor neerlandès Vincent Van Gogh, d’estil post-impressionista, pintà algunes obres sobre oliveres en els darrers anys de la seva vida .  

→ Una tècnica molt diferent la trobam en la representació que en fa el pintor francès Georges Braque, d’estil cubista.

“L’olivera vora l’estany”, de George Braque (1906)
“Oliveres amb cel groc i sol”, de Vincent Van Gogh (1889)

Joaquín Sorolla no només s’inspirava en la mar de la seva ciutat natal, València, sinó que també van causar-li gran admiració altres paisatges naturals del país. Explicava que, quan visità Andalusia, quedà fascinat per les seves oliveres, que també va voler plasmar als seus quadres.

“El Olivo”, de Joaquín Sorolla (1914)

Com no podia ser d’altra manera, els artistes mallorquins també volgueren representar aquest arbre tan característic de l’illa.

Un d’ells va ser Antoni Gelabert Massot, un important pintor mallorquí que va viure a cavall entre els segles XIX i XX. Tot i que la seva obra evolucionà al llarg dels anys, va ser principalment de caràcter modernista. Gelabert apostava per una pintura lliure i experimentava amb tècniques noves, tal com demostren els seus quadres d’oliveres.

Tot i que fins ara només s’han citat artistes homes, és necessari tenir present que al llarg de la història hi ha hagut importants dones artistes. El problema però, ha estat que sovint no se’ls ha reconegut el seu talent, o no han estat incloses als catàlegs i manuals de pintura. A part d’aquesta visió esbiaixada de la historiografia, les grans dificultats d’accés a la professió van marcar definitivament la trajectòria d’aquestes dones. Apartades de l’educació artística, foren obligades a complir amb el que es considerava la seva funció natural: Ser mares i mestresses de casa. Per això, és molt important recuperar els seus noms i conèixer la seva obra.

A Mallorca, també hi va haver dones artistes que treballaren el tema de les oliveres. Una d’elles va ser Pilar Montaner una pintora mallorquina contemporània d’Antoni Gelabert, amb qui compartien interessos i inquietuds artístiques.

“Oliveres i roques al capvespre”, de Pilar Montaner (1922)

4. L’olivera, els refranys i les dites

La cultura mallorquina compta amb nombroses refranys i dites relacionades amb l’olivera, les olives i l’oli. Uns i altres venen de la tradició oral i reflecteixen la forma de fer i de ser dels pobles.

Amb oli a les piques, les cases són riques.
Flor en abril, oli en el setrill.
Per Santa Caterina, l’oli és a l’oliva.
Qui oli maneja (o mesura), els dits se n’unta.
Qui té la paella pel mànec, fa anar l’oli allà on vol.

Escampar-se com una taca d’oli
Esser de pa sucat amb oli
Saber més que l’oli ranci
Estar com una bassa d’oli
Beure oli

5. L’art i la natura

Algunes de les oliveres de Mallorca han estat considerades vertaderes obres d’art. Els anys, les inclemències del temps i la mà de l’ésser humà han modelat les seves soques i les seves formes, fins esdevenir fantasioses escultures. Entre les més destacades hi trobam:

  • L’olivera de Cort (Palma). Va ser duita a Ciutat l’any 1989, des d’una finca de Pollença per plantar-la a la plaça de Cort, com a símbol de «pau i arrelament a la terra». El seu tronc mostra formes molt curioses i té més de 500 anys. L’any 2003, va ser catalogada i inclosa al Catàleg d’Arbres Singulars.
  • Es Camell (Sóller). Situada entre Sóller i Deià, compta amb un tronc de formes quimèriques, que poden recordar a la silueta d’un camell. Hi ha qui hi veu una serp ofegant la seva presa o un drac preparat per atacar.
  • Na Flamarades (Pollença). Rep el nom per les formes que es dibuixen a la seva soca, que recorden a les flames d’un foc encès.
  • Sa Madona des Barranc (Sóller). Aquesta olivera, amb una soca de formes entortolligades, presideix el barranc de Biniaraix i protegeix, diuen, tots els excursionistes que passen pels seus camins empedrats.

6. Activitat

ACTIVITAT 1 MÒDUL 8. PINTANT OLIVERES

Després de llegir l’apartat que explica l’estreta relació que hi ha hagut entre l’art i les oliveres, et proposam que siguis tu l’artista.

Tal i com han fet els pintors al llarg de la història, hauràs de dibuixar una olivera partint de tres estils diferents: El realisme, el cubisme i l’expressionisme.

Abans de començar, et convidam a fer una recerca sobre les característiques principals de cada estil, l’època en què va aparèixer, quins van ser els seus artistes principals… Segur que et servirà d’inspiració.

El realisme: “L’estany de la Ville d’Avray”, de Camile Corot (1870)
El cubisme: “La botella de vino”, de Pablo Picasso (1922)
L’expressionisme: “Intersecting Lines”, de Wassily Kandinski (1923)

ACTIVITAT 2 MÒDUL 8. DIUEN QUE…

Cada territori, cada poble i cada família empra i coneix dites i refranys diferents. En aquest mòdul te n’hem ensenyat alguns. Hem de saber que cap dels dos no té un significat literal i, per això, de vegades ens costa entendre’ls. Saps què volen dir els apareixen al mòdul?

D’altra banda, sovint els refranys es perden, ja que formen part de la memòria oral dels més majors i entre els joves, cada vegada s’utilitzen menys. Perquè això no passi, et proposam fer un recopilatori de refranys i dites populars relacionades amb les oliveres, les olives i l’oli. Per fer-ho pots parlar amb els padrins i padrines, veïns i veïnes, o cercar en llibres i rondalles mallorquines.

Amb el mòbil o un aparell d’enregistrament de so, grava la persona dient el refrany i explicant el seu significat. Després, comparteix l’àudio al fòrum, de manera que entre tots i totes aconseguim un gran recopilatori amb veus d’arreu de Mallorca. 

ACTIVITAT 3 MÒDUL 8. VET AQUÍ SA MADONA 

Per fer aquesta activitat, et proposam anar a cercar Sa Madona des Barranc. Per arribar-hi, pots agafar de referència la ruta guiada que hi ha a l’app o a la web, que et donarà les indicacions necessàries per fer l’excursió del Barranc de Biniaraix.

7. Arxius descarregables

Mòdul 8

Tamany: 1 mB