CONTINGUTS
PER A ALUMNAT
GLOSARI
AGRICULTURA
Conjunt d’activitats i coneixements que desenvolupa l’home, destinats a conrear la terra amb la finalitat d’obtenir productes vegetals (com verdures, fruits, grans i pastures) per alimentar-se i per alimentar el bestiar.
AGRICULTURA DE SECÀ
Aquella que únicament es rega amb l’aigua de pluja, és a dir, que no té aportacions hídriques addicionals.
AGRICULTURA EXTENSIVA
Sistema de conreu que es caracteritza per una aportació́ petita de feina i que, generalment, està associat a grans extensions de terreny.
AGRICULTURA INTENSIVA
Sistema de cultiu caracteritzat per tenir elevades aportacions de mà d’obra, elevades inversions i per fer una agricultura altament tecnificada (aplicació de fertilitzants, pesticides, adobs, regadiu mecanitzat,…). Se n’espera rendiments elevats per unitat de superfície, de manera que és habitual concentrar la producció en parcel·les no excessivament àmplies.
ALJUB
Depòsit quadrangular, ample i de poca fondària, excavat en la terra, revestit per dintre de marès o pedres i tapat de volta, que serveix per recollir en el camp l’aigua de pluja que corre per en terra.
ÀMFORA
Gerra o vas fet de terrissa, de cos ovalat, coll estret i cilíndric i dues anses que arriben prop del nivell de l’orifici. Antigament, aquest recipient era usat per a guardar-hi i transportar-hi aliments, com oli o vi.
AUTÒCTON
Es diu d’un ésser que viu espontàniament en un país, una zona, etc. Una espècie autòctona és la que és originària del lloc on habita.
B
BANCAL
Replà de terra que es fa en un terreny amb pendent i que s’aprofita per al cultiu. Tros de terra rectangular, disposat per plantar llegums, vinyes, oliveres o altres arbres fruiters.
BÉ D’INTERÈS CULTURAL
També conegut per les sigles BIC, és una figura jurídica de protecció del patrimoni històric espanyol, tant moble com immoble. Segons preveu la pròpia Llei de patrimoni històric, un BIC és qualsevol immoble i objecte moble d’interès artístic, històric, paleontològic, arqueològic, etnogràfic, científic o tècnic, que ha estat declarat com a tal per l’Administració competent. També pot ser declarat BIC el patrimoni documental i bibliogràfic, els jaciments i zones arqueològiques, així com els llocs naturals, jardins i parcs, que tinguin valor artístic, històric o antropològic.
BÓTA
Recipient de fusta de forma aproximadament cilíndrica, amb les bases formades per dues posts circulars i amb els costats composts de dogues corbades i sòlidament unides per cèrcols de fusta o de ferro, que serveix per contenir i transportar vi, oli o altres líquids.
C
CAMÍ
Via que facilita la comunicació directa amb pobles limítrofs, amb petits nuclis urbans o amb finques, i que sol servir a les activitats agrícoles i ramaderes.
CONREU
Acte i efecte de conrear. Conjunt de treballs destinats a tenir cura de la terra i les plantes per fer-les fèrtils i obtenir un profit més gran que en el cas d’un desenvolupament espontani.
E
ECOSISTEMA
És la suma d’un conjunt d’éssers vius i el territori en què es desenvolupen. Es tracta d’una unitat d’organismes relacionats entre si i amb el seu ambient.
EMPELTAR
Reproduir asexualment un vegetal, mitjançant la unió d’una part d’una planta (empelt) amb un peu d’una altra planta (portaempelt) per aconseguir-ne una de nova amb les característiques desitjades de totes dues. Referint-se als arbres, consisteix en inserir una part d’un arbre proveïda d’una o més gemmes, en una branca o tronc d’un altre arbre, de manera que s’estableixi entre ambdós una unió permanent.
ENDÈMIC
En ecololia es refereix a una espècie que viu exclusivament en una regió determinada.
EROSIÓ
Conjunt de processos pels quals les roques i les partícules del sòl són fragmentades o dissoltes i transportades d’un lloc a un altre de la superfície terrestre, fonamentalment per l’aigua, el vent, el gel o la gravetat.
ESPAI GEOGRÀFIC / TERRITORI
En el camp de la geografia, se sol parlar d’espai geogràfic més que d’espai, ja que aquest terme en solitari és molt lax o vague. És sinònim de territori, és a dir, el suport físic de totes les activitats humanes. És el lloc on es desenvolupa la vida.
ESPÈCIE
Unitat fonamental en l’estudi de la diversitat dels éssers vius i que serveix de base per a la seva classificació. Dels animals i plantes s’empra per referir-se a un grup dels qui posseeixen en comú un o més caràcters importants que els distingeixen d’altres grups similars, i que poden procrear entre ells reproduint-se llurs caràcters entre els descendents.
EXPLOTACIÓ AGRÀRIA
(agrícola, forestal, ramadera,…) unitat tecnicoeconòmica de la qual s’obtenen productes agraris (tomàtigues, blat, carn, llet, peix, etc.) sota la gestió d’un titular. Hi ha explotacions amb terres −les típiques extensions agrícoles, amb parcel·les, horts, etc.− i explotacions sense terres −una granja avícola, per exemple.
H
HÀBITAT
Medi en què viu una planta o un animal.
I
INFRAESTRUCTURA
Conjunt de mitjans tècnics, serveis i instal·lacions que la societat requereix per desenvolupar les seves activitats econòmiques, ja sigui en els sòls urbans o en els rurals. Hi ha infraestructures de diferents classes. Generalment, les grans infraestructures requereixen d’obres de gran envergadura que generen impactes socials i ambientals d’importància. Les infraestructures poden disposar-se o davall la superfície del sòl o damunt. En el segon cas, l’impacte i el contrast visual amb el paisatge sol més gran i més visible.
M
MARJADA
Una marjada o bancal és una terrassa creada en el vessant d’una muntanya o un altre terreny rost amb la construcció d’un mur, es construeix el mur que dona lloc a la marjada fet amb la tècnica de pedra en sec. La finalitat de la marjada és conservar la terra i poder-hi sembrar els conreus.
MEDI RURAL
Àrees amb espais oberts, baixa densitat de població i edificació, usos extensius de la terra, especial predilecció pel sector primari en l’aspecte econòmic i predomini de la natura (boscos, prats, matoll,…). Des del punt de vista estadístic, cada país estableix una frontera per definir què és el medi rural. A Espanya un municipi es considera rural quan no arriba als 2.000 habitants.
MOLÍ DE SANG
Màquina de moldre que es fa moure per tracció animal.
NOMADISME
Forma de vida itinerant, molt donada a les migracions.
O
OLI
Líquid greixós d’origen mineral, vegetal o animal, que es fa servir com a aliment o per a usos industrials.
OLIVERA
Arbre de la família de les oleàcies, de l’espècie Olea europaea, de fulles oblongo-lanceolades, enteres, coriàcies, verdes per damunt i blanquinoses per sota, flors blanques en petits raïms axil·lars drets, i fruit rodonenc de pinyol dur
OLIVERAR
Camp plantat d’oliveres.
OROGRAFIA
Conjunt de les muntanyes d’un territori.
P
PAISATGE (natural, antròpic, cultural, urbà, industrial, comercial,…)
El terme paisatge fa referència al nostre entorn. És l’aparença externa del territori. És un concepte subjectiu perquè, en realitat, el paisatge és una percepció humana: resulta imprescindible que hi hagi un observador per apreciar un paisatge, per donar-li vida.
Aspecte o forma del territori tal com és visualment percebut i valorat estèticament, en conjunt, i a una distància que permeti, simultàniament, l’apreciació panoràmica i la percepció de detalls que composen l’estructura de la imatge, la qual varia segons la seva complexitat i textura.
Segons el Conveni europeu del paisatge, s’entén paisatge com qualsevol part del territori tal com la percep la població, sigui el resultat de l’acció i la interacció de factors naturals i / o humans.
El paisatge és, principalment, una construcció social i cultural, sustentat en un substrat material físic. És, alhora, una realitat física i la representació que culturalment ens en fem, la fesomia externa i visible d’una determinada porció de la superfície terrestre i la percepció individual i social que genera. Un tangible geogràfic i la seva interpretació intangible. És, al mateix temps, significant i significat, el continent i el contingut, la realitat i la ficció (NOGUÉ, J. 2008).
A més, el paisatge és un fet viu, que canvia al llarg del temps. Gairebé tots els paisatge han travessat per estats molt diferents a l’estat que veim en el nostre present. Les nostres accions són part d’aquests processos de transformació i, per tant, els poden seguir canviant en el futur.
PAISATGE RURAL
Rural és un adjectiu que fa referència al que pertany a la vida al camp, oposat a urbà. Al espai i paisatge rural es desenvolupen majoritàriament activitats relacionades amb la ramaderia i l’agricultura.
PARCEL·LA
És la unitat tècnica i econòmica de l’explotació agrària. En una segona accepció, es tracta de la porció de terra conreada que es troba delimitada per un límit comú.
PEDRA EN SEC
Tècnica constructiva molt emprada a Mallorca que consisteix en col·locar una pedra sobre una altra sense cap tipus de ciment o argamassa, ha servit per aixecar a l’illa un gran nombre d’estructures necessàries per a diverses activitats, com els marges o les parets per delimitar les propietats i els sembrats. La tècnica també es va utilitzar per adequar una extensa xarxa de camins.
PINYOLADA
Residu de l’oliva després de l’extracció de l’oli.
POSSESSIÓ (a Mallorca)
Construcció tradicional mallorquina, de tipologia aïllada situada generalment a les zones rurals, que consta de zones d’habitatge i altres dependències per a l’explotació agrícola d’un extens territori circumdant. Entre les dependències més habitual hi ha les cases de possessió que era on residien els habitants, la clastra o pati o la capella.
PROTECCIÓ DE PAISATGES
Accions destinades a conservar i mantenir els trets destacats o característics d’un paisatge, justificats pel valor patrimonial, ambiental i econòmic, que provenen de la seva configuració natural i/o de la intervenció humana.
R
RAMADERIA
Conjunt d’activitats que tenen per objectiu la cria i comerç de bestiar.
REGIÓ
Extensió del territori que té unes característiques comunes o, si no, ha estat adscrit a una mateixa unitat administrativa i política. Presenta uns trets diferenciats, posseeix uns senyals d’identitat propis i és el resultat de processos d’individualització al llarg del temps. Àmplia àrea estesa per diversos estats o que engloba diferents països amb característiques similars i localització pròxima. Ex. La regió de l’olivera. Les regions del nord.
S
SABA
Líquid que circula pels vasos conductors de les plantes.
SAFAREIG
Dipòsit artificial, fet de parets de pedra o de ciment, per a contenir l’aigua procedent d’un riu, sèquia, sènia, pou, etc., destinada a regar.
SÍNIA
Màquina d’elevar aigua consistent en una roda vertical que és accionada per un animal o bé per la força del corrent d’aigua o del vent. Normalment es feia servir en els regadius tradicionals i per abastir-se d’aigua.
SÍQUIA
Excavació llarga i estreta que té la funció de conduir l’aigua dels llocs de captació (rius, torrents, pous, basses, etc.) fins a les poblacions o camps de conreu.
SÒL
Terreny considerat en relació amb el conreu o com a suport de la vegetació.
T
TERRASSA
Espai de terreny pla i més o menys elevat que finalitza, en un o més dels seus costats, en un mur, un talús, o un altre desnivell.
TERRITORI
Espai geogràfic en sentit ampli (terrestre, marítim, aeri, subterrani) atribuït a un grup d’individus per dur a terme qualsevol activitat.
TRILOGIA MEDITERRÀNIA
Tradicionalment, des temps dels romans, a Espanya i tots els països riberencs de la Mediterrània s’han cultivat tres productes agrícoles bàsics: blat, vinya i olivera. Són productes estretament lligats amb la dieta mediterrània (pa, vi i oli).
U
ULLASTRE
Olivera borda o silvestre, amb les branques punxoses i les fulles i els fruits més petits que els de l’olivera comuna (Olea europaea var. sylvestris).
UNESCO
Sigles de la United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Cièn- cia i la Cultura). Es tracta d’un organisme de l’ONU que es va fundar el 1945 i que té la seu a París. Es dedica a orientar els pobles en una gestió més eficaç del seu propi desenvolupament, a través dels recursos naturals i els valors culturals, amb la finalitat de modernitzar i fer progressar les nacions del món, sense que, per això, es perdin la identitat i la diversitat cultural.
X
XARXA NATURA 2000
Xarxa d’espais naturals protegits a escala de la Unió Europea creada en virtut de la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, amb l’objectiu de salvaguardar els paratges silvestres més importants d’Europa i garantir la supervivència a llarg termini de les espècies i hàbitats europeus més valuosos.