L’oli d’oliva és un dels productes més antics i apreciats de la mediterrània. Els beneficis del suc d’oliva o l’or líquid (com s’ha arribat a anomenar) per a la salut són coneguts des de l’antiguitat i ha estat un aliment bàsic a totes les llars fins arribar a esdevenir un símbol cultural, tal com ho demostren aquests refranys populars:
Llenya d’alzina, vi de sarment, oli d’oliva i pa de forment.
A cada casa, per estar-hi bé, el pa, el vi i l’oli s’han de fer.
Si tenim oli i pa, ja pot nevar.
Als països mediterranis, on l’oli d’oliva és i ha estat un producte d’ús habitual en l’alimentació, la incidència de malalties cròniques està entre les més baixes del món, mentre que les expectatives de vida són de les més altes. És per això, que la dieta mediterrània ha estat considerada un model a seguir. En conseqüència, i amb l’objectiu de salvaguardar i difondre aquesta manera de menjar i de fer, el 2010 la dieta mediterrània va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
El clima, les característiques de les terres del Mediterrani i els diferents pobles que han viscut en aquesta regió abans que nosaltres són els artífexs de la dieta mediterrània d’avui.
La base de l’alimentació de les primeres societats sedentàries es composava de pa i cervesa, que s’elaborava a partir dels cereals que cultivaven, l’oli i el vi. A l’actualitat, el blat, l’olivera i la vinya són encara els cultius principals de la dieta mediterrània. Cal tenir en compte però, que el mar Mediterrani ha estat un mar de comerç i intercanvi, on han arribat aliments que, a dia d’avui, formen també part de la nostra dieta: Els cítrics, els llegums, altres cereals com l’arròs i fruites i verdures vingudes d’Orient, Europa del nord, Àfrica i Amèrica en són alguns exemples.