Mòdul 0. L’Olivera

Index

1. Els origens de l’olivera

L’olivera és un arbre de la família de les Oleàcies, i el seu nom científic és Olea europaea.

La seva estructura vegetativa està composta de les arrels, el tronc i les fulles. El tronc de les oliveres acostuma a ser molt robust i pot arribar a fer una gran alçada, fins a vuit o deu metres. És un tronc gros i ramificat. L’escorça de les oliveres joves és llisa i de tonalitats gris clar, i a mesura que l’arbre envelleix, va tornant rugosa i més obscura.

El tronc es ramifica formant les diferents branques, que creixen embullades i embardissades i arriben a tenir una gran llargària. La copa de l’arbre jove acostuma a ser arrodonida per efectes de la poda. A les oliveres més velles, la copa torna irregular i capriciosa, cosa que fa difícil trobar dues oliveres semblants.

Pel que fa a les fulles, l’olivera és un arbre de fulla perenne, és a dir, no perd les fulles en tot l’any. Les fulles de les oliveres mallorquines són molt característiques i és difícil confondre-les amb cap altra varietat peninsular. Són fulles simples, de forma elíptica i allargada, i de color verd-grisós per la part exterior, i blanquinós a l’interior.

La flor de l’olivera, que n’és la part reproductiva i que acabarà donant lloc al seu fruit, rep el nom de rapa. És una flor petita, de color blanc, que floreix a la primavera, entre l’abril, el maig i el juny.

Les rapes creixen en raïms d’entre 10 i 40 flors, segons la varietat, que transformen l’aspecte de l’arbre i donen pinzellades blanques a l’olivar.

La majoria de les flors de l’olivera són hermafrodites (tenen pistil i estams amb pol·len) encara que algunes flors són només masculines (només tenen estams i per tant no donen fruit). El pol·len d’una olivera no pot fecundar les seves pròpies flors ni les de les oliveres pròximes si les reconeix com de la mateixa família, sinó que sol viatjar llargues distàncies per pol·linitzar flors d’altres oliveres. Generalment, la pol·linització es fa mitjançant el vent, tot i que de vegades també hi participen els insectes.

Les flors de l’olivera, però, duren només una setmana i moltes cauen abans d’arribar a ser pol·linitzades. Només un 2% de les flors queden a l’arbre, mentre que la resta acaba cobrint el sòl amb un mantell de pètals blancs.

Del 2% de flors que queden fecundades a l’arbre, encara se’n perdran bastantes mentre es transformen en fruit i l’arbre només es quedarà amb els fruits que pugui tirar endavant, amb els més forts i sans. D’aquesta manera, s’assegura l’alimentació i el creixement adequat de les seves llavors i la producció de les olives que després es convertiran en oli d’oliva verge extra de la millor qualitat.

Hem de tenir en compte, però, que l’olivera que neix de la llavor (del pinyol de l’oliva) sempre és una olivera silvestre o ullastre, que no produirà olives sinó olivons. Perquè esdevengui un arbre productiu, aquest ullastre ha de ser “domesticat” mitjançant la tècnica de l’empelt.

“Plantau un milió d’olives, vos sortiran un milió d’ullastres”

Empeltar vol dir unir una part d’un arbre en una branca o tronc d’un altre arbre, de manera que s’estableixi entre ambdós una unió permanent i se’n combinin les propietats de tots dos.

En aquest vídeo, en Miquel Montoro ens mostra com s’empelta una olivera:

El fruit de l’olivera “domèstica” és l’oliva. L’oliva és un fruit relativament petit, de forma similar a l’el·lipse o l’oval, més o menys simètrica. A l’interior té la llavor, en forma de pinyol. Normalment, les olives no sobrepassen els 4 cm de llarg i els 2 cm de diàmetre, tot i que les seves dimensions depenen de la varietat que sigui.

El fruit de l’olivera és l’oliva. L’oliva és un fruit relativament petit, de forma similar a l’el·lipse o l’oval, més o menys simètrica. A l’interior té la llavor, en forma de pinyol. Normalment, les olives no sobrepassen els 4 cm de llarg i els 2 cm de diàmetre, tot i que les seves dimensions depenen de la varietat que sigui.

El seu color pot prendre tonalitats diverses que oscil·len de verd a vermell, però quan madura, es torna negra. Si es vol emprar l’oliva per fer oli, es cull a finals de tardor o principis d’hivern. Si en canvi es vol menjar com a tal, s’ha de collir abans, quan encara es verda. Tot seguit, s’adoba amb herbes, aigua i sal i es deixa macerar durant un temps.

2. El manteniment de l’olivera

Als olivars, periòdicament s’hi han de dur a terme tasques de poda de les oliveres, a més d’un manteniment de l’entorn amb l’objectiu prevenir incendis forestals, assegurar la preservació del patrimoni propi de la serra de Tramuntana i afavorir el desenvolupament de les branques joves de l’olivar per preparar l’olivera per a la seva collita.

Una de les activitats fonamentals en relació al manteniment dels olivars és la poda. Les oliveres, com tots els arbres, necessiten llum per créixer i treure les branques fèrtils, així com aire que no estigui viciat per la pròpia transpiració. L’arbre de l’olivera té una tendència a dirigir la saba en sentit vertical, i fa brotar branquillons que substitueixen aquells altres que ja han produït fruits i acaben assecant-se, formant un entrunyellat de fulles i branques seques que impedeixen l’entrada del sol.

La finalitat de la poda és, per tant, eliminar aquestes branques seques que ja no són fèrtils i afavorir i regular la circulació de la saba per totes les branques. És per això que sovint, en lloc de poda, es parla d’exsecallada, referint-se a l’eliminació de les parts seques.

La persona que s’encarregui de podar ha de tenir en compte que, com menys quantitat de llenya ha d’alimentar l’arbre, més fruits produirà. Es considerarà que una olivera està ben podada quan presenti branques vives, ben formades, espaiades i aclarides, dirigides cap a l’exterior.

Normes del bon exsecallador

Les oliveres baixes són les que més fruit donen.
L’olivera s’ha de podar cada any segons les seves necessitats, però mai amb una poda severa.
L’arbre només produeix fruit pels brancons que tenen menys de dos anys.
S’han de tallar sempre els bordals (branques que no donaran fruit) i els secalls (branques seques).
La rapa, flor de l’olivera, sols arribarà a fruitar si està en contacte amb el sol, per això és necessari que l’arbre estigui ben ventilat, arrodonit a l’exterior i buit a l’interior.
Les branques horitzontals són les més feineres, mentre que les verticals difícilment fruiten.
Un excés de branques fèrtils dona oliva petita, poc oli i collita més espaiada. Cal aclarir-les per aconseguir un equilibri el més perfecte possible.
L’olivera s’ha d’exsecallar en haver collit l’oliva, quan la saba està mig morta. S’ha d’aprofitar per netejar el tronc i aplicar-hi els remeis (químics o ecològics) per matar els insectes i fongs que l’impedeixen créixer.

En general, les plantacions es poden cada dos anys, amb un repàs anual per aclarir les oliveres. Així mateix, l’època més adequada serà just després de la collita, al començament de l’hivern.

3.Activitat pràctica: com creix un arbre?

Observar com creix un arbre bifurcant-se, disminuint progressivament l’espessor de les seves branques, fins a convertir-se en capil·lars que donin la forma global d’arbre, pot donar-nos la possibilitat d’entendre millor el món en què vivim.

Aquesta activitat està basada en la que ens proposa el col·lectiu Maushaus a la revista Amag!, a través de la qual aprendrem les lleis naturals bàsiques que segueixen els arbres en el seu creixement.

Què necessitaràs

El retallable que trobaràs més avall.
Tisores
Material de dibuix i/o collage

Què farem

Partint d’una imatge conceptual de l’arbre, anirem afinant en els detalls de l’olivera, dibuixant-hi el tronc i afegint-hi les fulles i els fruits, bé mitjançant el dibuix, bé amb altres tècniques com ara el collage.

Per inspirar-te, pots mirar aquest vídeo.